Bombolla hotelera?

Musanze és una ciutat on s’allotgen molts turistes. La majoria d’ells vénen a veure els goril·les de muntanya, i passen aquí només una o dues nits. El 2012, per exemple, van ser uns 29.000! Per això, a Musanze hi ha un gran nombre d’hotels de diverses categories. Molts estan al centre de la ciutat, i d’altres es troben a les zones rurals, més properes al Parc Natural dels Volcans, i són més aviat lodges de més categoria. Entre els hotels del centre, hi ha hagut un parell de noves incorporacions aquests darrers mesos. D’altra banda, no es veu gaire moviment de gent en alguns d’aquests hotels, que semblen buits durant molt mesos.
El que sembla preocupant és que no deixen de fer nous hotels. Alguns, com el del costat de casa, porta en obres molts mesos, fins i tot anys, i només té els fonaments i algunes estructures encofrades fetes.

Solar al costat de casa, on hi ha un hotel en construcció fa anys. Al fons es veu un altre hotel

Ara fa unes setmanes, però, han començat a preparar un nou terreny per construir un hotel nou, que estarà en una zona on ja n’hi ha molts. El més fort és que fins ara aquest terreny era un espai dedicat als nens amb dificultats d’integració social, i hi havia una associació cultural que els organitzava activitats, que alhora es dedicava a fabricar i vendre artesanies al turistes per finançar-se. D’un dia per l’altre els van fer fora, van enderrocar els edificis i tallar els arbres, i no els van donar cap espai alternatiu. Una veritable llàstima que hagi deixat d’existir aquest espai, per construir un hotel nou que potser no fa falta.

Entrada a Le Petit Village de l'Artisanat, fa uns mesos

Passejant per l'espai

 

Artesà fent les seva obra, un goril·la de fusta

Aspecte actual

Tot tancat i barrat...

...i demolició de tot l'espai

Visita i xerrades

Ja porto una temporadeta a Rwanda estudiant els goril·les de muntanya... Per aquí tot va molt bé i anem recollint dades a bon ritme. L’època de pluges sembla que s’acosta, i la majoria de grups de goril·les encara son força lluny. Ens toca caminar molt i ens mullem cada dos per tres. D’aquí un parell de setmanes, però, tindré descans de treball de camp perquè faré una visita a casa i aprofitaré per explicar la meva experiència en un parell de conferències a Barcelona i Alella. Totes dues són d’entrada lliure... Així que si t’interessa el tema, no te les perdis!

Recerca i conservació dels goril·les de muntanya a Rwanda

Dimecres 9 d’abril a les 19:30h, Centre Excursionista de Catalunya (Barcelona), organitzada per SOS Primates i el CEC.

Dijous 10 d’abril a les 20h, Centre Cultural Can Lleonart (Alella), organitzada pel propi centre (Ajuntament d’Alella).

Novetats dels goril·les

Fa algunes setmanes que trobar els grups de goril·les és més complicat que de costum. Darrerament pugen molt amunt, fins a 3.500 metres i més (algun grup ha arribat als 4.000 metres!). Allà dalt hi troben menjar i hi estan molt més frescos, sobretot ara que les temperatures diürnes han pujat. Això vol dir que hem de caminar molt més, i anar per zones molt més agrestes, fins i tot arribem al límit de zones inaccessibles per les persones. Així que hi ha hagut dies que no els hem pogut trobar, i d’altres que hem hagut de travessar rius i barrancs.

A més, des del passat Nadal hi ha hagut alguns canvis importants. S’ha donat el cas de nombroses interaccions entre diversos grups, el que ha implicat la transferència de femelles entre ells, alguns ferits i la mort d’una cria. També hi va haver algun animal que va caure en una trampa il·legal; així que els Gorilla Doctors van haver d’intervenir nombroses vegades.

Per si no fos poc, un dels grups es va deixar de trobar durant un mes i mig, un altre es va dividir en dos durant unes setmanes, un tercer va quedar escarmentat per les interaccions i la intervenció veterinària, i ara costa molt de trobar i fuig dels humans... i, per acabar, s’ha trobat un nou grup de tres individus, dos d’ells ja eren vells coneguts.

Realment la vida dels goril·les és molt activa, i passen coses cada dia!

 

 

 

 

 

 

Batwa

Aprofitant la visita de familiars, aquestes darreres setmanes hem anat a veure nombrosos indrets pel voltant de Musanze, i més enllà! Vam anar fins el Llac Kivu, a Gisenyi, i també al Llac Burera, a veure ocells. També vam veure la “Cultural Village”, una mena de parc temàtic sobre la vida tradicional Rwandesa, on ensenyen com funcionava un casament tradicional, com vivia el Rei de Rwanda o com es feien els remeis, els ganivets o la farina.

Una altra visita va ser a una comunitat pigmea Batwa, molt a prop del límit del Parc Nacional dels Volcans. Aquesta comunitat està actualment constituïda per unes 15 famílies que viuen del poc que tenen, i algunes feines que poden trobar... Van ser expulsats del Parc (i també d’altres boscos de Rwanda) a finals dels 90, i des d'aleshores ja no poden viure de forma tradicional. Es dediquen, amb l’ajuda d’una associació, a rebre turistes i a fer-los balls i cants, alguns més tradicionals que d’altres... i amb això guanyen alguns diners... Segons ens van explicar, troben a faltar la seva forma de vida nòmada caçadora-recol·lectora, no tenen contacte amb altres comunitats pigmees per manca de recursos, i es queixen que només es poden permetre menjar carn un dia a l'any. Aquest tipus de vida, però, els donava (i encara els dóna) força mala premsa a la resta de població Rwandesa... i la fama d’anar a la seva i de no voler integrar-se a la societat. Tot i que en realitat els Batwa son un poble força barrejat amb altres poblacions, i es veu com no tots ells són de talla baixa, només parlen Kinyarwanda com qualsevol altre Rwandès d’origen Bantú, i practiquen la religió catòlica o evangelista, en detriment de les seves creences animistes ancestrals.

 

  

Però, com la resta de poblacions pigmees africanes, segueixen representant els darrers pobles que no han estat domesticats per l’agricultura ni la civilització.

Ocells

Aquests dies ens hem dedicat a fer algunes fotos dels ocells que viuen o passen pel pati de casa… Aquí en podeu veure una bona selecció!

bernat pescaire

còlids (mousebird)

nectarínid (sunbird)

milà negre

 

teixidor

voltor

i també una agama!

I aquest altre nectarínid és de prop del Parc Nacional dels Volcans...

Novetats

Aquestes darreres setmanes he seguit pujant al Parc Nacional dels Volcans a veure els goril·les de muntanya, i cada dia és diferent, però sempre emocionant! He vist diversos grups, de composicions molt variades, i algunes conductes poc freqüents, com per exemple una baralla entre dos mascles... A part, cada vegada hi trobo nous animals, sobretot ocells, però també algun rèptil!

Camaleó a les afores del Parc

Límit del Parc Nacional dels Volcans, i Bisoke al fons

Però la gran novetat d’aquests dies és que ara fa dues setmanes que ja van arribar la Núria i la Júlia a Rwanda. Ja des de bon principi la Júlia ha estat una atracció per a tothom. La gent se la mira molt pel carrer, i li diuen coses. Pobreta, algun dia s’ha espantat i tot!. Fins i tot l’han arribada a agafar i fer-se fotos amb ella! Esperem que la gent es vagi acostumant... Ella cada dia es troba més a gust, i ja ha anat coneixent a gent a qui no li fa estranys. D’altra banda, la casa també va agafant forma, i ja ho tenim tot condicionat per viure-hi!

Passejant pel jardí de casa, buscant ocells!

Jugant a l'entrada de casa

A veure els goril·les

Després d’aconseguir el permís corresponent, ja he tingut l’oportunitat de pujar a veure els goril·les de muntanya al Parc Nacional dels Volcans durant quatre dies seguits. Ha estat realment una experiència molt impressionant. Sortim en cotxe des del centre de recerca Karisoke abans de les 7h, i ens plantem en mitja hora allà on s’acaba la carretera i comença una zona més rural. Hi ha molts camps de patates, mongetes, blat de moro i piretre, un crisantem molt comú aquí, que s’utilitza com a insecticida i repel·lent de mosquits. A les parts més altes hi ha també pastures i bestiar, bàsicament vaques i ovelles, i ruscos d’abelles.

El Parc té diverses entrades, així que cal planejar per quina hi has d’accedir, en funció del grup a visitar. Cada dia es visiten tots els grups habituats per fer recerca, 9, així que requereix una molt bona coordinació. Jo, per exemple, ja he vist 3 grups, i a un hi ha anat un parell de cops.

A l’entrada del parc ens esperen els militars, que realitzen tasques de patrulla i seguretat. També hi ha altres persones encarregades de destruir trampes, els rastrejadors, i els investigadors. Molta gent implicada en aquest projecte!

Després de caminar una estona pel parc ja trobem els goril·les. En aquesta època de l’any estan molt a prop del límit perquè baixen a les zones on hi ha bambú, per menjar-se els brots tendres. Un dia vam haver de caminar només 1 minut per trobar-los... i de vegades surten del parc i tot!

És realment molt impressionant trobar-se amb el primer goril·la, i com de mica en mica ens anem acostant a la resta del grup. N’hi ha que tenen molts exemplars, i d’altres només uns quants. En algun moment estàs totalment envoltat de goril·les per tots costats... Cal, però, intentar mantenir la distància de seguretat de 7 metres... per evitar possibles contagis de malalties respiratòries que serien fatals per aquests animals... però de vegades costa! També cal evitar cridar-los l’atenció, per no despertar-los la curiositat... però tot i així alguns cops s’acosten a veure què passa, sobretot els més joves. Al principi fa força respecte, però després t’acostumen i ja vas aprenent com t’has de comportar. En només aquests 4 dies ja he agafat confiança, i el darrer dia, fins i tot, vaig veure com el mascle dominant feia alguns displays agonístics, picant-se el pit... força a prop!

A mesura que van passant els dies hauré d’anar aprenent les identitats dels animals, i començar a fer-los fotos per tal de poder tirar endavant el projecte!

Al blog de la “Dian Fosey Gorilla Fund International” es pot anar seguint l’actualitat dels goril·les. Cada dia passen coses interessants! També podeu adoptar un goril·la (hi ha diverses opcions i preus per a tots els gustos), una molt bona opció de regal de Nadal!