Primers resultats!

El Didier presentant el pòster al AAPA2015.
Foto: Shannon C McFarlin

Ara fa un mes que vam presentar els primers resultats de la recerca que portem a terme en els goril·les de muntanya. El meu assistent de camp, el Didier Abavandimwe, va anar als Estats Units a fer una estada de recerca al “Hard Tissue Biology Lab”, de la “George Washington University”, i alhora va aprofitar el viatge per anar al 84è congrés de la “American Association of Physical Anthropology”, a St. Louis. Un congrés on es reuneixen cada any els millors especialistes en antropologia física i primatologia. Enguany es presentaven més de 1.000 ponències i pòsters!

La nostra recerca se centra en l’estudi del creixement i el desenvolupament dels goril·les de muntanya del Parc Nacional dels Volcans, a les muntanyes Virunga, i alhora veure quins són els factors que el determinen. Aquest tipus de recerca només es pot realitzar en poblacions molt ben conegudes, on se sap l’edat dels individus, però també la conducta i els fets importants de la seva història vital... i aquest és el cas dels goril·les estudiats per la Fundació Dian Fossey.

El nostre pòster mostrava com és possible mesurar, de forma estandarditzada i fiable, diverses parts del cos dels goril·les a partir de fotografies, i mitjançant l’ús de làsers paral·lels que s’utilitzen com a escala en la fotografia. Aquesta tècnica, cada vegada més utilitzada en estudis biològics, es coneix com a fotogrametria. Gràcies a la mesura de la mida de diverses estructures corporals dels goril·les de muntanya hem pogut obtenir les corbes de creixement de la població.

Treball de camp. Obtenció de fotografies dels goril·les

Els resultats indiquen que tant mascles com femelles mostren un creixement similar fins els 8 anys d’edat, però després les femelles comencen alentir el seu creixement fins assolir la mida adulta cap als 11 anys. D’altra banda els mascle segueixen creixent a bon ritme uns anys més, i assoleixen la mida adulta cap als 14 anys. Aquest patró de creixement també succeeix en els goril·les de costa, però arriben a la mida adulta fins a tres anys i mig més tard que els goril·les de muntanya. És a dir, els goril·les de muntanya creixen més ràpidament i assoleixen la mida adulta abans que altres goril·les estudiats. De fet, els goril·les de muntanya són l’espècie d’Hominoideu amb el desenvolupament més ràpid, en contra del que es pensava només fa uns anys.

L’explicació d’aquesta estratègia biològica no és més que una adaptació a les condicions ecològiques on acostumen a viure aquests goril·les, i sobretot a la seva dieta. El fet que els goril·les de muntanya s’alimentin sobretot de vegetació herbàcia terrestre fa que no hi hagi gaire competència entre els membres del grup a l’hora de trobar menjar, perquè el menjar és molt abundant i fàcil de trobar. Aquesta facilitat a l’hora d’alimentar-se possibilita un desenvolupament i un creixement més ràpid a tots els nivells, i també una història vital més accelerada. Així mateix, la manca de competència pel menjar entre els membres del grup també fa possible que els grups puguin ser molt més grans, i fins i tot que hi hagi més d’un mascle adult d’esquena platejada a cada grup, a diferència del que succeeix a la resta de goril·les.

Goril·la de muntanya infantil

Aquests resultats, que ara estem posant en forma d’article científic, només són el principi del que esperem trobar. Gràcies al continuat treball de camp, disposem de fotografies dels mateixos individus al llarg del temps, i això ens permetrà calcular les taxes de creixement de cada goril·la, i veure la seva trajectòria en el conjunt de la població. A més, podrem determinar quins són els factors que afecten a aquestes taxes de creixement, així com la relació amb l’estat de salut i la mortalitat infantil.

Interacció

Aquesta setmana passada hem estat testimonis d’una interacció entre dos grups de goril·les. Les interaccions succeeixen quan dos grup (o de vegades un grup i un mascle solitari) es detecten i estableixen contacte. Aquest contacte pot ser auditiu, però també visual o físic. La majoria de vegades els dos grups no s’acaben trobant perquè s’eviten entre ells, i només succeeixen alguns crits i demostracions de força, però sempre en la distància. De vegades, però, els mascles dominants poden tenir cert interès en trobar a un altre grup, i aleshores es produeixen interaccions físiques, com la que vam presenciar.

Tot i ser una interacció física, però, no hi va haver cap agressió seriosa. Els mascles dominants d’ambdós grups es van limitar a fer grans demostracions de força, mentre que les femelles i alguns juvenils sentien curiositat pels goril·les de l’altre grup. Fins i tot, alguns del juvenils i infants van jugar plegats. Cap goril·la no va resultar ferit, ni tampoc no hi va haver cap transferència d’un grup a l’altre.

Les interaccions, però, podem arribar a ser molt diferents a aquesta. Sovint, algunes femelles aprofiten l’ocasió per canviar de grup; i de vegades el mascle dominant d’un grup pot intentar imposar-se a l’altre mitjançant agressions, i fins i tot arribant a ferir de gravetat o matar als més joves.
Val a dir que el número d’interaccions entre grups de goril·les de muntanya a Rwanda ha incrementat significativament els darrers anys donat que la població presenta més individus i més grups... així que la probabilitat de trobar-se entre ells és molt més alta.

Actualment hi ha una Tesi Doctoral en curs realitzada per l’investigadora Melanie Mirville de la “The University of Western Australia” que se centra en l’estudi de les interaccions, i així esbrinar quines són les causes que les provoquen més enllà de l’atzar.

Recerca en acció

Aquesta serà la darrera entrada durant uns mesos degut a una pausa. A partir del 25 d’Agost podreu seguir totes les novetats de “A l’ombra de les Virunga” a les Aventures Científiques de Recerca en Acció. Estic content que la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació faci possible que la meva experiència amb els goril·les de muntanya arribi a un públic potencial molt més nombrós, i així poder fer arribar a la societat catalana la importància del treball de camp en els estudis primatològics. Aquest canvi suposarà un repte personal donat que hauré de mostrar continguts de forma més continuada i intensa, però de ben segur que valdrà la pena!. Quan acabi aquesta experiència, continuaré escrivint en aquest blog de nou...

Visita i xerrades

Ja porto una temporadeta a Rwanda estudiant els goril·les de muntanya... Per aquí tot va molt bé i anem recollint dades a bon ritme. L’època de pluges sembla que s’acosta, i la majoria de grups de goril·les encara son força lluny. Ens toca caminar molt i ens mullem cada dos per tres. D’aquí un parell de setmanes, però, tindré descans de treball de camp perquè faré una visita a casa i aprofitaré per explicar la meva experiència en un parell de conferències a Barcelona i Alella. Totes dues són d’entrada lliure... Així que si t’interessa el tema, no te les perdis!

Recerca i conservació dels goril·les de muntanya a Rwanda

Dimecres 9 d’abril a les 19:30h, Centre Excursionista de Catalunya (Barcelona), organitzada per SOS Primates i el CEC.

Dijous 10 d’abril a les 20h, Centre Cultural Can Lleonart (Alella), organitzada pel propi centre (Ajuntament d’Alella).