Algunes fotos...

Segueixo de quarantena, i encara falta una setmana perquè pugui pujar al Parc Nacional dels Volcans a veure i estudiar els goril·les de nou... 

Així que per ara, aquí algunes fotos dels darrers mesos!

Cap a Kigali

Ja fa dues setmanes que hem tornat a Rwanda després de la visita nadalenca a casa. A Musanze tot continua igual, i ja hem agafat el ritme del dia a dia. I el que tampoc no canvia és haver de fer paperassa! ...i això vol dir haver d’anar a Kigali.

En aquesta ocasió havia d’anar a recollir un permís de recerca del Ministeri d’Educació. Han trigat més de dos mesos a tenir enllestit aquest paper, que és obligatori des del passat any per a qualsevol projecte de recerca que es desenvolupi al país. A més cal un altre permís de recerca més específic que depèn d’altres organismes, en el meu cas del “Rwanda Development Board”, que em permet fer recerca al Parc Nacional dels Volcans. Així que per poder estudiar els goril•les calen una pila de permisos! Per sort ja tinc tota la paperassa relacionada amb la recerca acabada, i ara només falta que ens facin els nous visats definitius... Esperem tenir-los ben aviat!

La part bona d’haver d’anar a Kigali és que hi ha centres comercials grans, que no existeixen a Musanze, i pots aprofitar per fer algunes compres de productes difícils de trobar. En realitat Kigali és l’únic lloc de Rwanda que ofereix tots els serveis d’una gran ciutat, i Musanze no deixa de ser un poble gran. Tot just aquest darrer any van començar la construcció del primer centre comercial... Qui sap si arribarem a veure’l en funcionament!

Recerca en acció

Aquesta serà la darrera entrada durant uns mesos degut a una pausa. A partir del 25 d’Agost podreu seguir totes les novetats de “A l’ombra de les Virunga” a les Aventures Científiques de Recerca en Acció. Estic content que la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació faci possible que la meva experiència amb els goril·les de muntanya arribi a un públic potencial molt més nombrós, i així poder fer arribar a la societat catalana la importància del treball de camp en els estudis primatològics. Aquest canvi suposarà un repte personal donat que hauré de mostrar continguts de forma més continuada i intensa, però de ben segur que valdrà la pena!. Quan acabi aquesta experiència, continuaré escrivint en aquest blog de nou...

Què veig des de la finestra de casa?

Si ho voleu saber, aquest proper dimecres 23 de juliol, cap a les 17:30h, explicaré això i tota la meva experiència a Rwanda en una nova secció del Versió RAC1 d’estiu, amb el Xavi Bundó, la Candela Figueras i el Dani Vico.

Esteu tots/es convidats/des a escoltar-ho i dir-me què us ha semblat!

Excursió a la tomba de Dian Fossey

El Parc Nacional dels Volcans ofereix un gran nombre de possibilitats als visitants. Una de les coses interessants que es pot fer és una passejada fins a la tomba de la Dian Fossey.

Quan va ser assassinada el 1985, a la seva cabana de Karisoke,  la van enterrar al costat del cementiri de goril·les que ella mateixa havia creat uns anys abans. Avui dia encara es poden veure les tombes originals de molt d’aquests goril·les, alguns d’ells enterrats posteriorment a la mort de Fossey, així com la seva pròpia tomba.

A la rodalia hi ha encara les restes d’alguna de les cabanes, com per exemple la cabana dels rastrejadors, que és la que es conserva millor. Malauradament s’han perdut la resta de construccions del centre de recerca de Karisoke, que va ser abandonat definitivament després del genocidi de Rwanda a la dècada dels 90, i reubicat a la ciutat de Musanze (antigament Ruhengeri).

Realment és un lloc molt especial que val la pena visitar!

Botes (com) noves

Fa un parell de mesos, quan vaig tornar a Barcelona de visita, vaig aprofitar per comprar-me unes botes d’aigua noves. Aquí al Parc Nacional dels Volcans hi ha molt fang, i sovint hem de travessar rierols o zones plenes d’aigua, sobretot a l’època humida. Bé, les botes noves van molt bé, i són molt còmodes. Molt més que les que havia comprat al mercat de Musanze (Per cert, mercat que han tirat a terra i estan reconstruint). Doncs bé, en aquest parell de mesos les botes ja s’han trencat per la part del davant, de tant flexionar-les. Han durat ben poc!
Per sort les he portades a reparar a uns sabaters, i me les han deixades com noves! Han posat un pegat de goma, i sembla que aguanta bé...

I aquí una foto de com es trobava el mercat després de la demolició...

Kwita Izina 2014

El passat 1 de Juliol es va celebrar el desè Kwita Izina a Kinigi, prop del Parc Natural dels Volcans. Aquesta celebració anual consisteix en posar nom als goril·les nascuts el darrer any, i que hagin sobreviscut fins avui dia. Aquesta vegada n’hi havia 18, que van néixer entre el Juliol de 2013 i el Juny de 2014. La imposició de noms es fa de forma força solemne, i s’encarrega a diverses personalitats d’arreu del món, que tenen alguna relació amb la conservació o els goril·les. Abans, però, i per amenitzar la festa, hi va haver un munt d’actuacions musicals, tradicionals i modernes. Al final, i després del discurs del Primer Ministre, vam poder anar a dinar en una de les carpes habilitades. Potser és que hi havia massa convidats, però aquesta part va resultar força desorganitzada... Val a dir que milers de persones no convidades també van poder veure tot l’acte, però a ple Sol i sense dinar posterior. La gent que vulgui pot assistir al Kwita Izina, però cal anar-hi ben d’hora per tenir un lloc privilegiat. I és que aquesta celebració és tot un esdeveniment de gran importància nacional.

 

 

 

 

 

 

 

A més, els dos dies abans de la celebració es va organitzar una fira d’entitats a l’estadi de Musanze, on compartíem espai la “Dian Fossey Gorilla Fund International”, amb el “Moutain Gorilla Veterinary Project” i el “Rwanda Development Board”, per tal de divulgar la nostra tasca en la recerca i conservació dels goril·les de muntanya. D’altra banda, hi havia moltes més entitats i empreses dedicades al desenvolupament del país o a la fabricació i comercialització de productes alimentaris.