Botes (com) noves

Fa un parell de mesos, quan vaig tornar a Barcelona de visita, vaig aprofitar per comprar-me unes botes d’aigua noves. Aquí al Parc Nacional dels Volcans hi ha molt fang, i sovint hem de travessar rierols o zones plenes d’aigua, sobretot a l’època humida. Bé, les botes noves van molt bé, i són molt còmodes. Molt més que les que havia comprat al mercat de Musanze (Per cert, mercat que han tirat a terra i estan reconstruint). Doncs bé, en aquest parell de mesos les botes ja s’han trencat per la part del davant, de tant flexionar-les. Han durat ben poc!
Per sort les he portades a reparar a uns sabaters, i me les han deixades com noves! Han posat un pegat de goma, i sembla que aguanta bé...

I aquí una foto de com es trobava el mercat després de la demolició...

Kwita Izina 2014

El passat 1 de Juliol es va celebrar el desè Kwita Izina a Kinigi, prop del Parc Natural dels Volcans. Aquesta celebració anual consisteix en posar nom als goril·les nascuts el darrer any, i que hagin sobreviscut fins avui dia. Aquesta vegada n’hi havia 18, que van néixer entre el Juliol de 2013 i el Juny de 2014. La imposició de noms es fa de forma força solemne, i s’encarrega a diverses personalitats d’arreu del món, que tenen alguna relació amb la conservació o els goril·les. Abans, però, i per amenitzar la festa, hi va haver un munt d’actuacions musicals, tradicionals i modernes. Al final, i després del discurs del Primer Ministre, vam poder anar a dinar en una de les carpes habilitades. Potser és que hi havia massa convidats, però aquesta part va resultar força desorganitzada... Val a dir que milers de persones no convidades també van poder veure tot l’acte, però a ple Sol i sense dinar posterior. La gent que vulgui pot assistir al Kwita Izina, però cal anar-hi ben d’hora per tenir un lloc privilegiat. I és que aquesta celebració és tot un esdeveniment de gran importància nacional.

 

 

 

 

 

 

 

A més, els dos dies abans de la celebració es va organitzar una fira d’entitats a l’estadi de Musanze, on compartíem espai la “Dian Fossey Gorilla Fund International”, amb el “Moutain Gorilla Veterinary Project” i el “Rwanda Development Board”, per tal de divulgar la nostra tasca en la recerca i conservació dels goril·les de muntanya. D’altra banda, hi havia moltes més entitats i empreses dedicades al desenvolupament del país o a la fabricació i comercialització de productes alimentaris.

 

 

 

 

 

Kimbagira

Aquestes darreres setmanes sembla que l’època de pluges de primavera ja s'ha acabat. Torna a fer més calor, i el bambú de les zones baixes del parc ofereixen poc menjar als goril·les... Així, alguns grups pugen cap a les zones altes de nou, per estar-s’hi un bon temps. Aquest és el cas del grup anomenat Pablo, molt nombrós i que acostuma a pujar fins molt amunt. Una de la àrees altes del parc és Kimbagira, i es troba relativament a prop del volcà més alt del Parc, el Karisimbi. Aquests darrers dies hem pujat a Kimbagira a buscar els goril·les, fins a més de 3.600m, però sense gaire èxit. Els nombrosos barrancs ens han barrat el pas en un parell d’ocasions, així que no hem pogut accedir al grup, tot i veure o sentir alguns dels animals en la distància. Això si, les excursions a aquest lloc permeten veure paisatges espectaculars!

Bombolla hotelera?

Musanze és una ciutat on s’allotgen molts turistes. La majoria d’ells vénen a veure els goril·les de muntanya, i passen aquí només una o dues nits. El 2012, per exemple, van ser uns 29.000! Per això, a Musanze hi ha un gran nombre d’hotels de diverses categories. Molts estan al centre de la ciutat, i d’altres es troben a les zones rurals, més properes al Parc Natural dels Volcans, i són més aviat lodges de més categoria. Entre els hotels del centre, hi ha hagut un parell de noves incorporacions aquests darrers mesos. D’altra banda, no es veu gaire moviment de gent en alguns d’aquests hotels, que semblen buits durant molt mesos.
El que sembla preocupant és que no deixen de fer nous hotels. Alguns, com el del costat de casa, porta en obres molts mesos, fins i tot anys, i només té els fonaments i algunes estructures encofrades fetes.

Solar al costat de casa, on hi ha un hotel en construcció fa anys. Al fons es veu un altre hotel

Ara fa unes setmanes, però, han començat a preparar un nou terreny per construir un hotel nou, que estarà en una zona on ja n’hi ha molts. El més fort és que fins ara aquest terreny era un espai dedicat als nens amb dificultats d’integració social, i hi havia una associació cultural que els organitzava activitats, que alhora es dedicava a fabricar i vendre artesanies al turistes per finançar-se. D’un dia per l’altre els van fer fora, van enderrocar els edificis i tallar els arbres, i no els van donar cap espai alternatiu. Una veritable llàstima que hagi deixat d’existir aquest espai, per construir un hotel nou que potser no fa falta.

Entrada a Le Petit Village de l'Artisanat, fa uns mesos

Passejant per l'espai

 

Artesà fent les seva obra, un goril·la de fusta

Aspecte actual

Tot tancat i barrat...

...i demolició de tot l'espai

Visita i xerrades

Ja porto una temporadeta a Rwanda estudiant els goril·les de muntanya... Per aquí tot va molt bé i anem recollint dades a bon ritme. L’època de pluges sembla que s’acosta, i la majoria de grups de goril·les encara son força lluny. Ens toca caminar molt i ens mullem cada dos per tres. D’aquí un parell de setmanes, però, tindré descans de treball de camp perquè faré una visita a casa i aprofitaré per explicar la meva experiència en un parell de conferències a Barcelona i Alella. Totes dues són d’entrada lliure... Així que si t’interessa el tema, no te les perdis!

Recerca i conservació dels goril·les de muntanya a Rwanda

Dimecres 9 d’abril a les 19:30h, Centre Excursionista de Catalunya (Barcelona), organitzada per SOS Primates i el CEC.

Dijous 10 d’abril a les 20h, Centre Cultural Can Lleonart (Alella), organitzada pel propi centre (Ajuntament d’Alella).

Novetats dels goril·les

Fa algunes setmanes que trobar els grups de goril·les és més complicat que de costum. Darrerament pugen molt amunt, fins a 3.500 metres i més (algun grup ha arribat als 4.000 metres!). Allà dalt hi troben menjar i hi estan molt més frescos, sobretot ara que les temperatures diürnes han pujat. Això vol dir que hem de caminar molt més, i anar per zones molt més agrestes, fins i tot arribem al límit de zones inaccessibles per les persones. Així que hi ha hagut dies que no els hem pogut trobar, i d’altres que hem hagut de travessar rius i barrancs.

A més, des del passat Nadal hi ha hagut alguns canvis importants. S’ha donat el cas de nombroses interaccions entre diversos grups, el que ha implicat la transferència de femelles entre ells, alguns ferits i la mort d’una cria. També hi va haver algun animal que va caure en una trampa il·legal; així que els Gorilla Doctors van haver d’intervenir nombroses vegades.

Per si no fos poc, un dels grups es va deixar de trobar durant un mes i mig, un altre es va dividir en dos durant unes setmanes, un tercer va quedar escarmentat per les interaccions i la intervenció veterinària, i ara costa molt de trobar i fuig dels humans... i, per acabar, s’ha trobat un nou grup de tres individus, dos d’ells ja eren vells coneguts.

Realment la vida dels goril·les és molt activa, i passen coses cada dia!

 

 

 

 

 

 

Batwa

Aprofitant la visita de familiars, aquestes darreres setmanes hem anat a veure nombrosos indrets pel voltant de Musanze, i més enllà! Vam anar fins el Llac Kivu, a Gisenyi, i també al Llac Burera, a veure ocells. També vam veure la “Cultural Village”, una mena de parc temàtic sobre la vida tradicional Rwandesa, on ensenyen com funcionava un casament tradicional, com vivia el Rei de Rwanda o com es feien els remeis, els ganivets o la farina.

Una altra visita va ser a una comunitat pigmea Batwa, molt a prop del límit del Parc Nacional dels Volcans. Aquesta comunitat està actualment constituïda per unes 15 famílies que viuen del poc que tenen, i algunes feines que poden trobar... Van ser expulsats del Parc (i també d’altres boscos de Rwanda) a finals dels 90, i des d'aleshores ja no poden viure de forma tradicional. Es dediquen, amb l’ajuda d’una associació, a rebre turistes i a fer-los balls i cants, alguns més tradicionals que d’altres... i amb això guanyen alguns diners... Segons ens van explicar, troben a faltar la seva forma de vida nòmada caçadora-recol·lectora, no tenen contacte amb altres comunitats pigmees per manca de recursos, i es queixen que només es poden permetre menjar carn un dia a l'any. Aquest tipus de vida, però, els donava (i encara els dóna) força mala premsa a la resta de població Rwandesa... i la fama d’anar a la seva i de no voler integrar-se a la societat. Tot i que en realitat els Batwa son un poble força barrejat amb altres poblacions, i es veu com no tots ells són de talla baixa, només parlen Kinyarwanda com qualsevol altre Rwandès d’origen Bantú, i practiquen la religió catòlica o evangelista, en detriment de les seves creences animistes ancestrals.

 

  

Però, com la resta de poblacions pigmees africanes, segueixen representant els darrers pobles que no han estat domesticats per l’agricultura ni la civilització.