Aigua mineral

Avui volia sortir una mica de la ciutat i visitar alguna cosa de la rodalia. La meva primera opció eren les coves de Musanze (que són les que donen nom a la ciutat... ja en parlarem un altre dia). Ja vaig intentar visitar-les la setmana passada, i vaig arribar a veure una de les seves entrades des de fora... però no tenia permís per entrar. De fet, sembla força difícil accedir a elles si no avises amb temps, perquè requereix un equipament mínim, i avui diumenge tampoc no hi havia prou personal per fer de guia, ni el material disponible. Total, que he hagut de canviar de plans...

Li he preguntat a un dels encarregats de l’oficina de turisme, que pel que he vist estava assabentat de la meva existència i de la tramitació dels permisos per poder anar a estudiar els goril·les, què podia visitar que estigués a prop. M’ha dit que potser podia anar a les surgències d’aigües minerals.

Així que hem aturat a un taxi-moto i hem negociat el preu, i he anat cap a una zona rural de Musanze, on hi ha conreus i uns aiguamolls que es formen a partir d’una surgència natural. L’aigua mineral que surt prové de les muntanyes. No és termal, però sí molt preuada per la població local. He vist com molts nens venien amb ampolles de plàstic i garrafes per recollir aquesta aigua directament de l’aflorament. Altres nens es banyaven als aiguamolls, passant-s’ho d’allò més bé en un dia de festa!

 

 

 

 

 

Casa

Encara no tinc el permís per anar a veure els goril·les i començar a estudiar-los, però ja m’està bé perquè així puc acabar de posar a punt la tècnica, dedicar-me a escriure i estudiar els esquelets, i conèixer a tota la gent de la “Dian Fossey Gorilla Fund International” implicada en la conservació i recerca dels goril·les de muntanya. A més, aquestes darreres setmanes he aprofitat per buscar casa. Després de buscar i buscar, ja n’he trobada una que m’agrada i està bé de preu i a prop de la feina! I, casualment, era fins fa no gaire el centre de recerca!

Façana principal

Jardí

Menjador

Jardí

La mateixa casa, quan era el centre de recerca Karisoke

  

D’altra banda, fa pocs dies que la web de la “Dian Fossey Gorilla Fund International” es fa ressò del que serà la meva recerca, i del que he anat fent fins ara... Més informació aquí!

Karisoke Research Center

El centre de recerca “Karisoke” és la seu de la “Dian Fossey Gorilla Fund International”, que vetlla per la conservació i l’estudi dels goril·les de muntanya de les muntanyes Virunga.
El centre original va ser fundat per Dian Fossey el 1967, i establert dins el Parc Nacional dels Volcans, però va ser destruït als anys 90, durant la guerra civil. Després es va establir a la ciutat, i va canviar d’ubicació, fins a l’actual centre. Avui dia és un centre molt gran i ubicat a la carretera principal de Musanze. Té un bon número de despatxos, i espais comuns, com una sala de reunions i conferències, i alberga una bona col·lecció osteològica dels animals recuperats del parc.
Les funcions principals del centre de recerca son el seguiment diari dels goril·les de muntanya, i vetllar per la seva conservació, desenvolupar recerca en la conducta i l’ecologia dels goril·les, permetre el seu estudi a altres investigadors externs, i desenvolupar programes de desenvolupament econòmic, educatius i sanitaris a la població local. Alhora també hi ha un projecte paral·lel per a l’estudi i conservació dels goril·les graueri a la República Democràtica del Congo.
En total, més de 100 persones amb feina, i accions directes sobre la població local que ajuden al seu desenvolupament.

 

 

 

Musanze/Ruhengeri

Després de dos llargs vols, passant per Brussel·les, finalment vaig arribar a Kigali. Allà m’esperaven per recollir les bosses i passar pel control de duana... Després vaig anar a un hotel proper on tenia reserva. L’endemà al matí em venien a recollir amb un cotxe del “Karisoke Research Center” per anar cap a Musanze, també coneguda com Ruhengeri. El trajecte, d’unes dues hores, es ple de desnivells, però en una carretera en molt bon estat. Vaig creuar mig país, i vaig veure perquè l’anomenen el país dels mil turons. Quan ja estava arribant al districte de Musanze, d’on Ruhengeri n’és la capital, vaig veure les imponents muntanyes Virunga a l’horitzó. Aquesta ciutat, d’uns 90 mil habitants, és un lloc estratègic per a l’estudi i seguiment dels goril·les de muntanya, així com el turisme, ja que es troba molt a prop del Parc Nacional dels Volcans.

Una mica més tard ja estava instal·lat a la casa on estaré vivint per ara, que té llogada el centre de recerca, i ja vaig conèixer a algunes de les persones implicades en l’estudi i conservació dels goril·les de muntanya... i a la tarda vaig poder anar al “Karisoke Research Center”. Com que era dissabte no hi havia gairebé ningú treballant... Diumenge al migdia vaig fer una  volta pel centre de la ciutat... però no hi havia gaire moviment de gent ni gaire ambient, potser perquè la majoria eren a missa... Avui dilluns ja estic instal·lat del tot, i ja m’han ensenyat tot el centre de recerca i he coneguts a molts dels treballadors.

 

 

 

 

 

Casa

Cap a Rwanda!

Avui és el meu darrer dia d’aquesta estada als Estats Units... perquè ja marxo cap a Rwanda, i ben carregat! M’emporto tot el material necessari per fer el treball de camp durant molts mesos, que he pogut aconseguir a temps, així com els permisos necessaris. M’esperen dos vols de 8 hores, per poder arribar a Kigali... I després, cap a Ruhengeri!

Aquest parell de mesos aquí m’han servit per posar la tècnica a punt i conèixer a la gent del grup de recerca i del departament, i ha estat molt profitosos! Espero que segueixi anant tot bé a Rwanda!